LES BONIQUES PRIMAVERES
Tan sols si,
estirats al terra plàcidament, heu pogut veure el cel blau a través de les
flors de un ametller florit, sabeu, de
bona font, el què és la primavera. Però si, a més, teniu la sort de tenir dintre
de la vostra ma, la ma de la persona que més estimeu, haureu conegut el més
perfecte i feliç dels moments.
La primavera és l’estació
més agosarada, tant del nostre calendari com de la nostra vida. El temps,
capritxos , inestable i variant, s’assembla molt al nostre estat dels anys tendres i infantils, que ens
condueixen cap als anys tumultuosos de la nostra adolescència. Resulten ser l’època
i els anys més interessants, més moguts i més variants de la nostra vida.
Quan es parla d’un
temps primaveral, entenem un temps agradable, joiós, divertit i festiu. Quan es
parla de l’adolescència, creiem que és un temps de descobertes, de refermar les
idees, de complir il·lusions, de despertar nous sentiments... I hauria de ser
sempre així, però, per desgràcia, no tot és felicitat en aquests anys, almenys
no per a tothom.
Per desgràcia, i
els adults ens hauríem de sentir culpables, no tots els nostres adolescents
tenen una família, unes persones que li puguin donar suport, educació, i tota l’estimació
i comprensió que tant necessita en aquesta època tan transcendental per a la
formació de la seva personalitat, tant moral com acadèmica o laboral, però,
sobretot, afectiva.
El temps que els
nostres fills passen de la infantessa a l’adolescència seria desitjable que poguessin
trobar una ma amiga per poder admirar el cel blau a través de les boniques
flors d’un ametller florit.
Pilar
Comentarios
Publicar un comentario