L'alegria s'encomana
És un matí trist. Llagrimots de pluja baixen a la carrera pels vitralls. És un matí fosc, és un trist matí. Els nubolots amaguen el sol, porten tristor, soledat i melangia al entorn. El Tom no es mou del meu costat, mirant-me amb ulls tristos. Mal dia per sortir a passejar... Deixo el llibre i em poso a mirar la plaça per darrera els vidres. En Tom s’asseu al meu costat. L’aigua fa brillar la plaça: bancs,pedrissos... tota ella està plena de dolls d’aigua. L’espectacle, no ho puc evitar, m’omple de melangia. De sobte un nen passa saltant els dolls d’aigua, aixecant els bracets tot rient. Es diria que estrena les botes d’aigua. Se’l veu feliç i divertit. El Tom al veure’l remena la cua i es posa a grinyolar. A reconegut el Joanet, el nen de dalt que juga sempre amb el Tom. Els seus rinxols negres, mal amagats per una gorra, salten amb ell. És tot un quadre! El Joanet cau al mig del bassal més gran. Sense poder evitar-ho em poso a riure. En Tom em mira sorprès, se’n va del meu costa