La seva por
—Bé, ja n’era l’hora, per fi s’ha quedat dormit. A en Miqueló no sé que li passa, està molt esverat i nerviós. —Res important filla, no et preocupis. El Miquel és un nen molt intel·ligent i sensat per l’edat que té. Sols que aquest dies he notat que té por de l’obscuritat. —A casa mai li costa tant adormir-se. —Ja! Però pensa que aquí, al mas i en plenes vacances, viu una vida diferent que a casa vostra. La vida aquí, amb els seus cosins i cosina, és per ell una proba de foc. Ja no és el fill únic, aquí és un més. I no dubtis que en alguns moments es senti enyorat, és normal. Però no et preocupis, aquí s’ho passa molt bé i el veig content i feliç. De totes maneres parlaré amb tots ells i veure que puc fer-hi. No vaig gosar a dir-li que el seu Miqueló, als seus tendres sis anys, havia passat tancat a fosc a les golfes durant més d’una hora la setmana passada quan jugaven a “fet i amagar”. També em va estranyar que no hagués dit res a la seva mare. —Em dol tornar a Barcelon