Proces de canvi
Si. Ara tinc feina. Però no estic content… La idea d’una certa injusticia em fa mal… Fa uns tres anys em va semblar una benedicció de trobar aquesta feina, aquesta activitat retribuida. Portava dos anys buscant, i sense èxit. Em sentía inútil, era pessimista. I això que ara tinc em va sortir d’una forma inesperada, imprevista, com de passada…Mig per casualitat. Un regal del cel. Prenent una cerveza, al bar. Un comentari entre amics. Un amic que estava en una oficina del Inem ens va dir –em va dir- que havien rebut una sol·licitud, a la que m'hi vaig adreçar. Sense avaluació prèvia, una persona va creure que jo era el personatge idoni per a aquell treball. Es veu que li vaig caure simpàtic. No era ell qui ho decidia, pero ho proposava. El delegat li va dir: d'acord. I així jo vaig aconseguir feina en una empresa. En un primer moment, em varen asignar l’atenció a 7 clients. De mica en mica, va anar augmentant. Ara n’atenc 18. El sou es el mateix que a l'inici. M'ado