Entradas

Mostrando entradas de marzo 18, 2018

Y ¿AHORA QUÉ HAGO?

Imagen
Aquella noche de junio Francisco apenas había dormido. Se levantó a las seis de la mañana, como venía haciendo   durante los últimos veinticinco años, para ir a trabajar. La rutina de cada día le conducía hasta la oficina en un estado de somnolencia que le duraba hasta que el conserje lo saludaba con los buenos días de rigor. Había llegado el día fatídico y le esperaba el finiquito como a los demás compañeros. El negocio desde hacía dos años no era rentable y ya se sabe lo que pasa cuando los números de la contabilidad se tiñen de rojo.              Con cincuenta años Francisco ve su futuro cubierto de negros nubarrones en el que no se vislumbra ni un resquicio de luz. Empieza a buscar trabajo y pronto se da cuenta de lo perdido que está tratando de abrirse paso en un mundo laboral que no tiene nada que ver con el que conoció hace treinta años.             Durante toda su vida profesional el trabajo que desempeñó fue el mismo, en una oficina de las de siempre donde no supiero

La neu

Imagen
El cel és molt blanc i brillant. El jardí està cobert d'una capa de neu. Hi ha una quietud absoluta, no es mou ni una fulla. Contemplant aquesta imatge força insòlita a Sant Cugat recordo una història que va passar fa uns quants anys. En Francesc i jo varem decidir passar el cap d’any a Núria. Havia estat un any molt estressant per ambdós professionalment i, després de passar els Nadals en família, el destí escollit tancar-lo va ser Núria. El 29 de desembre varem pujar a Núria amb el tren cremallera des de   Ribes de Freser. El paisatge era preciós, les muntanyes nevades oferien imatges inoblidables. Les previsions del temps anunciaven nevades per aquella tarda. El cremallera era ple d’un grup de boy-scouts que pujaven a Núria amb les seves grans motxilles i tendes per acampar. També pujava gent a passar el dia. Abans d’arribar al santuari va començar a nevar amb una certa intensitat. La nevada va anar augmentant i el servei de cremallera va quedar interromput. Les persones